Enginy grec

L'ASPIRINA

Any 1899

Les petites pastilles d'àcid acetilsalicílic han curat, potser, més malalties menors que qualsevol altra medicina. Hipòcrates va ser el primer a adonar-se del poder curatiu d'aquesta substància. El tractament grec era a base de te d'escorça de salze, i era efectiu contra la febre i la gota. Molt temps després, el químic Felix Hoffman va perfeccionar el remei experimentant amb el seu pare artrític, i el va comercialitzar sota el nom d'Aspirina.

Va ser sintetitzada per primera vegada l'any 1897 pel químic alemany Felix Hoffmannseguint el mètode d'Arthur Eichengrün. La seua propietat terapèutica com a analgèsic i antiinflamatori fou descrita el 1899 pel farmacòleg alemany Heinrich Dreser. És un compost que ja era utilitzat de manera indirecta des de l'antigor per l'efecte que provocava les infusions d'escorça de salze la qual cosa va propiciar que s'investigués quin n'era el compost responsable (la salicina) potenciant els seus efectes convertint-la en forma àcida i fent-la reaccionar amb anhídrid acètic, fins que es va trobar l'aspirina.