Gastronomia Grega: Garrí al vi o a l'estil Trajà

Basat en un menjar que podien menjar els sacerdots a l'oracle de Delfos

-Cuinar el garrí al forn, abans que aquest estigui acabat del tot, has de partir la meitat del garrí i acabar de fer-ho cuit al vi, l'altra meitat deixar-la que es vagi rostint.

-La meitat que anem a coure posar-la en una cassola amb els següents ingredients:

-una mica d'oli d'oliva

-3 O 4 cullerades de liquamen o també anomenada salsa de calamar o nen plans (es ven en comerços xinesos)

-2 O 3 gots de vi negre o vi dolç segons la quantitat de salsa que es vulgui.

-cebollins

-coriandre

-pebre

-suc del rostit del garrí

Deixar bullir fins que desaparegui l'alcohol i el garrí estiguí fet.

Julio cesar: shakespeare

Marco Bruto da paso libre para unirse a un grupo de senadores conspiradores, bajo la creciente sospecha de que el mandatario intentaba convertir a la república romana en unamonarquía bajo su poder. Lecturas tradicionales de la obra, sostienen que Casio y los otros conspiradores son motivados por la envidia y la ambición, mientras que Bruto que es incentivado por causas de honoríficas y de lealtad a la patria. Otros, como Isaac Asimov, sugieren que el texto muestra que Bruto no es menos movido por la envidia y la adulación que el resto.¹ Uno de los pilares centrales de esta producción, es que sus personajes se resisten a ser categorizados como simples héroes o villanos.

Las primeras escenas tratan, principalmente, de las discusiones entre Bruto con Casio, y de la lucha con su propia conciencia. La marea creciente del apoyo público pone a Bruto en contra de César. Un adivino le advierte a este último que "se cuide de los idus de marzo", lo que él ignora, terminando en su asesinato en el Capitolio, en manos de los conspiradores, ese mismo día.

La muerte de César es quizás la parte más famosa de la toda la obra. Dejando de lado los presagios del adivino, así como las premoniciones de su propia esposa, César es sorprendido en el senado por los conspiradores. Luego de intercambiar algunas palabras, Casca lo apuñala en la nuca, y los otros le secundan en la acción, terminando por Bruto. César dice en ese momento: Et tu, Bruté?, lo cual se traduce en "¿Y tú, Bruto?" – ¿También tú, Bruto? –. Shakespeare adicionó: "Entonces caiga, César", ciertamente sugiriendo que aquél no quería sobrevivir a tal acto de traición. Los conspiradores, por su parte, alegan en su defensa, que el motivo que generó su proceder fue Roma y no sus propios intereses. Una vez muerto el líder, sin embargo, otro personaje aparece en primer plano como un devoto y mejor amigo de César, Marco Antonio, quien, al pronunciar un discurso sobre el cadáver—el más-citado Amigos, romanos, compatriotas, prestadme vuestros oídos...—hábilmente vuelve a la opinión pública en contra de los homicidas, al hablar en un tono más personal sobre su posición, más que la táctica racional que Bruto emplea en sus parlamentos. Marco Antonio despierta a la multitud para expulsar de Roma a los traidores.

Pa àzim ràpid i senzill

Introducció :

El Pa àzim o pa de Jesús és un pa amb història, un pa amb tradició a Orient i Occident, més de 1000 anys d'història marquen la senzilla i tradicional recepta d'aquest pa.

Segons la zona del món on ens trobem aquest pa rep un nom, a Egipte es coneix com Pésaj, els jueus en diuen Matzá i els cristians Hòstia, representant un símil amb el cos de Crist.

La seva forma és rodona i plana, cap surt igual i això fa que totes siguin especials. Es poden fer servir per fer els típics gaspatxos manxecs, per entrepans / sandvitx, per fer fajitas casolanes ... la veritat és que és un pa boníssim i de recurs.

Dades :

Comensals: 2

Temps: Mitjà (20'-40 ')

Cost: Barat

Dificultat: Molt Fàcil

Més dades:

Temporada: Totes

Edat: Totes

Picant: Res picant

Vegetarià: Sí

Textura: Cruixent

Temperatura: Freds o Calents

Cuinat: Forn / Rostit 

Ingredients : 

• Harina (tradicionalmente integral)
• Sal
• Agua
• Aceite de Oliva

Procediments :

-Posem l'aigua a escalfar en un cassó amb una cullerada d'oli d'oliva i mentres creem, sobre el taulell, un volcà amb la farina integral.

 Fem la forma i deixem el cràter al centre.

-Omplim el cràter del volcà amb l'aigua templadeta que tenim del cassó. Ho anem pastant i barrejant amb cura i poc a poc fins que la farina quedi tota una massa homogènia.

-Deixem reposar la massa uns 15 o 20 minuts cobert amb un drap de cuina net. Passat aquest temps anem fent coques amb un corró, no massa grosses perquè sinó no queden cruixents del tot.

-Empolvorem la font del forn amb farina i posem sobre la massa aplanada que hem creat. Posem al forn durant 15 o 20 minuts a 220 º C i ja esta .

Un consell ...

-A mi m'agrada deixar-lo reposar mitja hora, perquè queda com més tendre després.

-Posar el forn a preescalfar a 180 º, i ja quan fiquem la massa, posem a 220 º C

a
Sinopsi de la La Legion del Aguila

Britània, segle II després de Jesucrist. Dos homes, l'amo i l'esclau, s'aventuren més enllà de la frontera del món conegut en una recerca tan obsessiva com perillosa que els portarà fins als límits de la lleialtat i la traïció, de l'amistat i l'odi, del desengany i el heroisme ...
Fitxa Tècnica de la pel · lícula La Legion del Aguila
Títol: La legió de l'àguila
Títol original: The Eagle
Direcció: Kevin Macdonald
País: Estats Units
Any: 2010
Data d'estrena: 2011.04.08
Durada: 114 min.
Gènere: Drama, Històric, Aventures
Qualificació: No recomanada per a menors de 12 anys
Repartiment: Channing Tatum, Mark Strong, Jamie Bell, Denis O'Hare, Donald Sutherland, Tahar Rahim, Douglas Henshall, Jon Campling, Dakin Matthews, Paul Ritte

LINK DEL TRAILER :

https://www.youtube.com/watch?v=-sYW482WQsY

Odissea

Argument : L'Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l'altre és la Ilíada. L’Odissea es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes (com James Joyce) i en llibres d'altres cultures. La paraula «odissea» ha passat a significar "viatge ple d'aventures" en la llengua comuna. Relata les aventures de l'heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca. En un principi era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquests 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d'Ulisses i La venjança d'Ulisses. Probablement va ser compost al segle IX aC.                         

Qiu vulgui visualitzar-ho la historia completa : http://www.youtube.com/watch?v=w_h4FZHqjEQ

Furia de titanes

Pel·lícules, sèries y cançons

Títol: Furia de titanes
Títol original: Clash of the Titans
Direcció: Louis Leterrier
País: Estats Units
Any: 2010
Durada: 108 min.
Gènere: Drama, Acció, Fantàstic
Qualificació: No recomanada per a menors de 13 anys
Repartiment: Sam Worthington, Gemma Arterton, Liam Neeson, Ralph Fiennes, Nicholas Hoult, Alexa Davalos, Danny Huston, Jason Flemyng, Mads Mikkelsen, Izabella Miko, Tamer Hassan, Polly Walker, Pete Postlethwaite, Liam Cunningham, Vincent Regan, Nathalie Cox, Hans Matheson, Luke Evans, Ian Whyte, Luke Treadaway, Jamie Sives, William Houston, Martin McCann, Robert Roman Ratajczak
Guió: Phil Hi ha, Matt Manfredi
Web: clash-of-the-titans.warnerbros.com
Distribuïdora: Warner Bros Pictures
Productora: Warner Bros Pictures, Legendary Pictures, Thunder Road Pictures


Furia de titanes


Furia de Titanes explica la història de com la lluita paper poder s'enfronta ALS homes contra Els reis i ALS reis contra Els déus. Però la guerra entre Els déus podria destruir el món.
- Nascut com un déu però criat com un home, Perseu és veu incapaç de salvar la Seva família d'Hades, el déu venjatiu de l'inframón.
- En no Tenir ja res a perdre, Perseu s'ofereix a liderar la Missió perillosa per derrotar Hades Abans que aquest Pugui arrabassar Els poders a Zeus i Pugui deslligar l'infern a la Terra.
- Encapçalant a un grup de guerrers Valents, Perseu inicia un viatge Perillós cap al fons dels mons prohibits.
- Combatent a dimonis i bèsties terribles, ell NOMÉS podrà Sobreviure si és Capac d'acceptar Els Seus poders com a déu, de vèncer el Seu Destí i crear un de propi.

-         

         

Roma (pel·licula de 1972)

Direcció: Federico Fellini
Producció:Turi Vasile
Guió: Federico Fellini, Bernardino Zapponi
Música: Nino Rota So Renato Cadueri
Fotografia: Giuseppe Rotunno
Muntatge: Ruggero Mastroianni
Escenografia: Danilo Donati
Vestuari: Danilo Donati
Efectes especials: Adriano Pischiutta

Any: 1972
Gènere: Comèdia
Durada: 128 minuts
Companyies: Productora Ultra Film, Les Productions Artistes Associés

ARGUMENT

La pel · lícula és un retrat ràpid i visionari de Roma a través dels records d'un jove de províncies que arriba a l'estació de Termini, poc abans de la Segona Guerra Mundial. Roma se'ns mostra com realitat multiforme, interminable i contradictòria a través d'una sèrie d'escenes i personatges heterogenis: des d'un desfilada de moda eclesiàstica a la recreació dels prostíbuls, des dels enfrontaments amb la policia fins l'embús en el Gran Raccordo Anulare, amb un estil que passa del lirisme a la sàtira, de la nostàlgia al truculent sense solució de continuïtat.

Entre les diverses escenes no existeix nexe narratiu algun, només la memòria i la voluntat de record del director - es passa d'un tema a un altre sense transició.

La banda sonora de la pel · lícula, composta per Nino Rota i dirigida per Carlo Savina, va ser originàriament comercialitzada només als Estats Units.

La pel · lícula es va estrenar al cinema Barberini de Roma el 18 de març de 1972, amb una durada d'uns 130 minuts.

Al maig, va ser presentada internacionalment al Festival de Cinema de Cannes, fora de concurs, el 15 d'aquest mes de 1972.1 Per a la presentació en el mercat estranger Fellini, d'acord amb el productor de la pel · lícula i Bernardino Zapponi, va decidir reduir la pel · lícula a prop de 115 minuts. Els talls, efectuats de manera independent i sense intervenció per part de la censura cinematogràfica, que ja havia donat llum verda a la pel · lícula, amb la prohibició per als menors de 14 anys, només van afectar algunes seccions de la pel · lícula, mentre que altres van quedar intactes.

Pel·lícules, sèries y cançons

Cleopatra

                                                    

Fitxa técnica

 

Cleopatra
Título	Cleopatra
Ficha técnica
Dirección	Joseph L. Mankiewicz Rouben Mamoulian Darryl F. Zanuck
Dirección artística	Herman A. Blumenthal Hilyard M. Brown Boris Juraga Maurice Pelling Jack Martin Smith Elven Webb
Producción	Walter Wanger
Diseño de producción	John DeCuir
Guion	Joseph L. Mankiewicz Ranald MacDougall Sidney Buchman Ben Hecht Basado en el libro The Life and Times of Cleopatra de Carlo Mario Franzero, e historias de Plutarco, Suetonio y Apiano
Música	Alex North
Maquillaje	Alberto De Rossi Robert J. Schiffer
Fotografía	Leon Shamroy Jack Hildyard
Montaje	Dorothy Spencer Elmo Williams
Escenografía	Paul S. Fox Ray Moyer Walter M. Scott Richelieu
Vestuario	Vittorio Nino Novarese Renié Irene Sharaff
Efectos especiales	Emil Kosa Jr.
Protagonistas	Elizabeth Taylor Richard Burton Rex Harrison Carroll O'Connor Roddy McDowall Martin Landau Hume Cronyn Andrew Keir Kenneth Haigh George Cole Pamela Brown Cesare Danova Francesca Annis Richard O'Sullivan Gregoire Aslan Martin Benson
Ver todos los créditos (IMDb)
Datos y cifras
País(es)	Suiza Estados Unidos Reino Unido
Año	1963
Género	Biográfico Drama Histórico Romántico
Duración	192 minutos
Idioma(s)	Inglés
Compañías
Productora	Twentieth Century Fox Film Corporation MCL Films S.A. Walwa Films S.A.
Distribución	Twentieth Century Fox Film Corporation
Presupuesto	$44 millones
Recaudación	$57,777,778

Argument:

  El victoriós Juli Cèsar (Rex Harrison) es veu obligat a viatjar a Egipte per tal d'evitar la guerra civil provocada per la manca d'ordre entre Cleòpatra VII (Elizabeth Taylor) i el seu germà Ptolemeu XIII (Richard O'Sullivan), ambdós monarques l'Imperi egipci. Molt aviat, Cèsar es quedarà sorprès per la ferocitat i bellesa de la jove, fent-la reina indiscutible d'Egipte i, després del naixement del seu fill Cesarió, la seva esposa legítima.

 Informació apart:

Cleopatra és una coproducció cinematogràfica de 1963, dirigida per Joseph L. Mankiewicz i guanyadora de quatre premis Oscar. Protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton en els papers principals, es va fer tristament cèlebre pel seu exorbitat cost final i els problemes financers que va causar.

Tot i ser destrossada per la crítica, en realitat la pel · lícula va ser un èxit de taquilla: va ser la de major recaptació de 1963 (5,7 milions de dòlars). Però no va ser considerada com una pel · lícula reeixida, ja que va necessitar un any sencer per recuperar els 44 milions invertits en realitzar-la. A causa del seu desusado cost, és l'única pel · lícula en la història que ha estat la de major recaptació en el seu any d'estrena i tot i així ha patit problemes de recaptació.

Comentari: 

Aquesta pel·licula va ser molt bona, el seu problema va ser que van tenir que pagar molts diners per rodarla, però va valer la pena.

Que llarg i tortuós camí ha hagut de recórrer "Cleopatra" perquè li fos reconeguda la seva condició d'obra mestra. Amb el rodatge més caòtic de la història del cinema, va portar a la vora de la ruïna a la Fox, gairebé acaba amb la carrera de Joseph L. Mankiewicz, i va marcar el final d'una època i d'una manera de fer cinema. Afortunadament avui ens queden 243 meravellosos minuts, del millor que s'ha rodat mai, i que corresponen al muntatge final que va donar per bo el director que afirmava que-Cleòpatra va ser concebuda en situació d'emergència, rodada en estat d'histèria i acabada amb pànic cec-, i és per això que no deixa de sorprendre'ns la serena bellesa i la unitat d'estil que desprenen les seves imatges. Dos anys de rodatge esgotador, amb un Mankiewicz que rodava de dia i treballava per les nits en el guió, "Cleopatra" és un dels més fascinants, lúcids i magistrals estudis sobre la condició humana que s'hagi escrit mai per a la pantalla, de una absoluta coherència amb la trajectòria artística del director de "Eva"-intel · lectual que sempre va donar importància cabdal a la paraula-, i que centra la seva atenció en el drama personal i íntim de tres personatges ambiciosos i poderosos que van tenir per uns instants de la història el destí del món a les mans.

 Pel·licula:

 https://www.youtube.com/watch?v=8BGt4aYHRcQ

Pel·lícules, sèries i cançons

Agorà: 

Fitxa técnica:

Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció:	Alejandro Amenábar
Producció:	Álvaro Augustín Fernando Bovaira
Guió:	Alejandro Amenábar Mateo Gil
Música:	Dario Marianelli
Fotografia:	Xavi Giménez
Muntatge:	Nacho Ruiz Capillas
Vestuari:	Gabriella Pescucci
Protagonistes:	Rachel Weisz Max Minghella
Dades i xifres
Països:	Espanya República de Malta
Data d'estrena:	2009
Gènere:	Drama històric
Duració:	126 min.
Idioma original:	anglès

Argumento:

Àgora és el títol d'una pel · lícula espanyola dirigida per Alejandro Amenábar estrenada a Espanya el 9 d'octubre de 2009. Àgora, és la cinquena pel·licula d'Amenábar i la segona rodada íntegrament en anglès després de "Els altres", és un drama històric que es desenvolupa a la ciutat de Alexandria, Egipte, a partir de l'any 391 d. C. La protagonista, interpretada per Rachel Weisz, és la matemàtica, filòsofa i astrònoma Hipàtia d'Alexandria, que va ser assassinada, esquarterada i incinerada pels seguidors del bisbe i Sant cristià copte Ciril d'Alexandria en l'any 415 d. C.3

La pel · lícula va guanyar 7 Premis Goya, incloent al millor guió original per Alejandro Amenábar i Mateo Gil, el que la va convertir en la segona pel · lícula més premiada de la XXIV edició dels Premis Goya de l'acadèmia de cinema espanyol.


Comentari:

La meva opinió es que es molt bona pelicula que ha rebut molt bones critiques gracies a el seu director, ell ha posat sempre el llistó més alt, no s'ha conformat amb els èxits assumits i s'ha proposat voltes de rosca cada vegada més difícils. Perquè el que sempre ha buscat Amenábar és el gran espectacle i el favor del públic, i ho ha fet, a més, a cara descoberta. També algunes critiques ens expliquen que quan l'acció acaba un té la impressió que ha vist un film perfectament contemporani.

Pel·licula: 

 http://www.youtube.com/watch?v=IC1J9-N19dQ

300:

• FITXA TÈCNICA 

  Direcció:	Zack Snyder
  Producció:	Gianni Nunnari Mark Cantón Bernie Goldmann Jeffrey Silver
  Guió:	Zack Snyder Kurt Johnstad Michael Gordon (Basat en el còmic deFrank Miller)
  Música:	Tyler Bates
  Fotografia:	Larry Fong
  Protagonistes:	Gerard Butler Lena Headey David Wenham Rodrigo Santoro Vincent Regan Michael Fassbender
  Dades i xifres
  País:	Estats Units
  Data d'estrena:	2007
  Gènere:	acció, aventura
  Duració:	117 min.
  Companyies
  Distribució:	Warner Bros. Pictures
  Pressupost:	70 milions de $[1]
  Ingressos:	456,068,181 $[2]

• ARGUMENT: 300 és una pel·lícula estatunidenca del 2007, dirigida per Zack Snyder. És una adaptació de la novel·la gràfica homònima de Frank Miller sobre la Batalla de les Termòpiles. Va ser filmada en la seva major part per una superposició de croma per ajudar a reproduir les imatges del còmic original.

• Valoració personal : jo com a espectador d'aquesta pel · lícula reconec que és una pel · lícula molt bona ja que no té molts errors històrics i que esta molt bé elaborada pel que són els efectes especials.

http://www.youtube.com/watch?v=8A2ufoXTk6c

Música que ens trasllada a l'època de l'imperi romà,quan encara eren grans. Evoca moments victoriosos i de gloria d'un imperi gran i fort, centre del món civilitzat. Quan pensaven que eran indestructibles.
(No va ser així...)

http://www.youtube.com/watch?v=O6gSysRtglY

Annibal: La pel·lícula

TÍTULO ORIGINAL	Annibale
AÑO	1959
DURACIÓN	100 min.
PAÍS
DIRECTOR	Carlo Ludovico Bragaglia, Edgar G. Ulmer
GUIÓN	Mortimer Braus, Sandro Continenza, Ottavio Poggi, Edgar G. Ulmer
MÚSICA	Carlo Rustichelli
FOTOGRAFÍA	Raffaele Masciocchi
REPARTO	Victor Mature, Gabriele Ferzetti, Rita Gam, Milly Vitale, Rik Battaglia, Franco Silva, Terence Hill, Mirko Ellis, Andrea Aureli, Andrea Fantasia, Renzo Cesana, Bud Spencer
PRODUCTORA	Ottavio Poggi
GÉNERO	Acción. Aventuras. Drama | Histórico
SINOPSIS	Segunda guerra Púnica (218-201 a.C.) El plan romano de doble ataque contra los cartagineses (en Hispania y África) fracasa ante la sorprendente ofensiva de Aníbal (Victor Mature) que cruza los Pirineos y los Alpes con 50.000 hombres (entre ellos numerosos iberos), 9.000 caballos y 37 elefantes. En su avance hacia Italia conoce a Silvia (Rita Gam), que ha escapado de prisión para unirse a las tropas romanas al mando de Fabio Massimo. Aníbal, el gran guerrero y estadista, tras muchas batallas, finalmente comprende cuál es su verdadero destino... (FILMAFFINITY) http://www.youtube.com/watch?v=lMichn1c-WM

Centurió

Fitxa tècnica:

Títol Original: Centurion

Director: Neil Marshall

Repartiment: Dominic West, Michael Fassbender, Olga Kurylenko, Noel Clarke

Guió: Neil Marshall

País: UK / USA

Data d'Estrena: 2010

Argument:

Centurión és un apassionant 'thriller' ambientat a Gran Bretanya en els primers anys després de Crist. En ell, Cinquè, únic supervivent d'un salvatge atac a un fort fronterer romà, s'uneix a la llegendària IX Legió del general Virilo en la seva marxa cap al nord per aniquilar les aterridores tribus conegudes com els pictes.
Després d'un atac per sorpresa, Virilo és fet presoner i Quinto haurà de lluitar per sobreviure després de les línies enemigues amb un reduït grup de soldats en una carrera per salvar el seu general, evitar la captura i burlar la mort.

Trailer de la pel-licula:

Comentari:

És una pel · lícula, basada en la història real narrada per Tàcit en els seus 'Anals', afegint tocs de gènere fantàstic.