lunes, 11 de marzo de 2013

Faves


Ingredients:
Faves
Pernil
Xoriço
Sal
Ceba
Procés:

1. Es deixen les faves en remull durant uns dos dies.
2. De vegades també posaven xoriço, pernil ...
3. Es fregeixen tots els ingredients en ceba picada.
4. Afegim una mica d'aigua i seguim patint durant una altra estona més.
5. Afegim les faves a l'olla, posem sal, i es couen a foc lent fins que les faves es posin molt toves.
6. Un cop les faves s'han quedat toves, ja es poden sevir.

Mandonguilles Amb Cloïsses


Ingredients:
Cloïsses
Ous
Pinyons
Pebre
Garum
Procés:
Coure en aigua unes cloïsses, picar i treure el nervi. A continuació afegir espelta triturada (que haurà cuit amb el brou de les cloïsses), uns ous cuits, uns pinyons, una mica de garum i pebre. Preparar unes mandonguilles amb aquesta barreja i servir.

Posthoméricas


Autor:      Quinto de Esmirna        
Gènere: Poema èpic
                 Epopeia
Tema:      Caiguda de Troia
     En el poema es narra el període intermedi entre la mort d'Hèctor i la caiguda de Troia.
Argument:
  • Cant I. Arribada de les amazones, al comandament de la reina Pentesilea, duel amb Aquil·les, que la mata.
  • Cant II. Combat i mort de Memnón, fill d'Eos.
  • Cant III. Mort i funerals d'Aquil·les.
  • Cant IV. Jocs funeraris en honor a Aquil · les.
  • Cant V. Disputa entre Odisseu i Àiax per les armes d'Aquil; suïcidi de Áyax.
  • Cants VI-IX. Combats davant Troia i ambaixades per buscar Neoptòlem, fill d'Aquil · les, i Filoctetes, portador de les fletxes d'Heracles.
  • Cant X. Mort de Paris.
  • Cant XI. Combats encapçalats per Enees.
  • Cants XII-XIV. Construcció del cavall de Troia, saqueig de la ciutat, partida de la flota grega i la seva divisió per la tempesta.

Ilíada

Portada edició 1572
Autor:      Homer
Gènere: Poema èpic 
                 Epopeia
Tema:      Guerra de Troia
Idioma:   Grec Antic
Primers versos de la Ilíada

Argument:

Cavall de Troia

 
Episodi de cinquanta-un dies, desenvolupat en el desè any de la guerra de Troia, constitueix un monument de la cultura universal i, en paraules de Dostoievski, va conferir a l'ordenació de la vida terrestre i espiritual del món antic una estructura semblant a la que va donar el cristianisme al món modern. En les seves pàgines, els déus i els herois actuen i lluiten amb impressionant grandesa. Aquesta obra proporciona al lector una font imprescindible per al coneixement dels orígens de la civilització clàssica.


Eneida

Autor:      Virgili
Gènere: Poema èpic
                 Epopeia Llatina
Tema:      Llegenda d’ Eneas
Idioma:   Llatí

Argument:
LLIBRE 1
L'obra comença amb el desembarcament dels troians a Cartago, després d'una terrible tempesta propiciada per la deessa Juno, i la seva rebuda per la reina Dido, que ràpidament es i s'enamora del ben plantat Enees.  
LLIBRE 2

Aquest li explica les peripècies que fins llavors han patit, com els grecs van penetrar a Troia mitjançant l'ardit del cavall, com el sacerdot Laocoont va ser devorat per unes serps en intentar advertir i com va escapar Enees amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascanio (o Iulo ) i un grapat de supervivents.
  
LLIBRE 3
Acudeixen després a Delfos, on un oracle mal interpretat els fa creure que han   establir-se a Creta. Allà passen gana i grans penúries fins que els penats, déus troians, li diuen en somnis a Enees que busqui asil a Ausonia (Itàlia). S'embarquen de nou i una tempesta els condueix a les Estrófadas, on lluiten contra les harpies, i una d'elles, Celeno, els augura que no podran fundar la nova ciutat de Troia fins que no es hagin vist obligats per la fam a devorar la pròpia taula. També arriben a la illa dels Cíclops, com Ulisses, i escapen ràpidament. A Sicília mor Anquises, el pare d'Enees.
LLIBRE 4
Quan acaba el seu relat, Dido està ja plena de passió per l'heroi troià i l'endemà, durant una cacera, esclata una tempesta que fa refugiar a la jove parella en una gruta, on consumen el seu amor. No obstant això, Júpiter s'impacienta en veure que l'estada dels troians a Cartago dilata el compliment del seu desig de veure fundada la futura Roma, i mana a Mercuri perquè obligui a Enees a posar-se de nou en camí. Aquest ho fa i Dido en veure abandonada es dóna mort.  
LLIBRE 5
El següent destí és de nou Sicília, on són esplèndidament rebuts pel rei Acestes, celebrant allà els ritus funeraris d'Anquises amb diverses competicions esportives. Llavors les dones troianes, cansades de vagar pels mars i embogides per ordre de Juno, cremen les naus, encara que en l'últim moment, Enees suplica a Júpiter i aquest fa vessar una pluja que salva els vaixells. Així decideix deixar una petita colònia amb els supervivents més febles a l'illa i s'embarca amb els altres cap a Itàlia. 
LLIBRE 6
En Cumas, Enees coneix la Sibil · la, la sacerdotessa que recorren els inferns perquè pugui parlar amb el seu pare. Anquises li mostra al seu fill les generacions d'il · lustres romans que esperen per néixer si ell aconsegueix dur a terme la seva missió.  
LLIBRE 7
Finalment arriben a Itàlia, a la terra dels llatins, on es compleix la profecia que els obligava a menjar-se les taules, revelant simbòlica, ja que el que devoren són galetes dures sobre les que havien posat els aliments. Llatí, el rei d'aquelles terres, els rep amb gran content i fins i tot ofereix la seva filla en matrimoni a Enees, però no podrà evitar que el pretendent de la jove i líder dels veïns rútulos, Torn, esperonat per Juno i la fúria Alecto, lluiti per expulsar els troians de les costes ausonias.  
LLIBRE 8
Enees buscarà nous aliats per consell del riu Tiberino, el rei Evandro i el seu fill Palante, i també els etruscs, que desitjaven alliberar-se del jou del seu cruel tirà, Mecencio. També s'instal · la en una fortalesa, on després es construirà la ciutat de Lavinia, que porta el mateix nom que la filla del rei Llatí.  
LLIBRE 9
Abans que Enees arribi amb els reforços, els troians pateixen el primer atac de torn, qui crema les seves naus perquè no puguin escapar, s orprendentemente aquestes es transformen en deesses marines, que van a avisar el líder troià i l'encoratgen.  
LLIBRE 10
Comença el setge del campament troià, i mentre els déus disputen entre si, decidint finalment no intervenir per res en la batalla. Té lloc la aristeia   del jove Ascanio, Torn mata Palante i Enees a Mecencio i al seu fill.  
LLIBRE 11
Després s'acorda una treva per cremar als morts en combat i seguidament la força troiana ataca el fort rútulo de Laurento. En el combat es destaca la jove Camila, que mor en el combat, i finalment l'exèrcit de Torn s'ha de retirar.
LLIBRE 12
Un cop al reducte, els rútulos es tornen contra Torn i el rei Llatí li reconvé, així que es veu obligat a desafiar a Enees a un combat singular. Quan ja tot està preparat, la germana de Torn, Juturna, dispara una fletxa a Enees ferint i trencant així la treva. Quan finalment s'enfronten els dos herois, Torn queda desarmat i intenta llançar a l'altre una enorme pedra, però falla i demana clemència. Enees dubte, però veu que el seu enemic porta un cinturó del que havia despullat a Palante, i el mata en venjança. Juno i Júpiter acorden que els troians fonamentaran costat dels llatins el futur llinatge de Roma, però que els Itàlics conservaran els seus costums i usos religiosos.


Localització del Laci.
Província de Roma on Eneas arriba a fer-se rei.

Literatura grega moderna (Des de 1930)

És una època en la qual la poesia i la prosa en són característiques d’aquesta.
Un de les obres més destacada és Mythistorima de Giorgos Seferis (1900 – 1971) en el qual són sèries de poemes basats en La Odissea. És un poeta grec guanyador del Premi Nobel de Literatura al 1963 per Delphi (Delfos, ciutat grega).                                                                                                                                                                                                    
També destaca Odysséas Alepoudélis també conegut com Odysséas Elýtis (1911 – 1996) guanyador del Premi Novel del 1979, destaca l’obra To Axion Esti , un seguit de molts poemes.
Però el més conegut mundialment és Konstantinos Pétrou Kavafis (1863-1933), un poeta que va ser unes de les figures literàries del segle XX, s’especialitzava en poesia homoeròtica, i també històrica. Les seves obres més famoses són:
Ítaca, Esperant els bàrbars, Déu abandona Antoni.
Esperant els bàrbars: Es fixa a l’època de conquesta dels bàrbars a l’antiga Grècia Clàssica és un poema.
Ítaca: El poema parla de l’illa grega, de la seva esplendor, i de lo bo que és viure allà

Gastronomia Grega


Es caracteritza per què es fonamentava sobretot en el pa de blat, el vi, l’oli d’oliva, el porc, els embotits, l’ús d’herbes aromàtiques, i el peix. A part de que no coneixien la forquilla, tenien la cullera i el ganivet.
CEREALS
Els cereals era la base, del blat se’n feia la farina, i aquesta la feien servir per fer pans de molts tipus com de motlle, de llet, en trenes, quadriculat, sense llevat, de sègol, etc.
VERDURES
Eren un acompanyant dels cereals, es solien utilitzar, cols, cebes, llenties, faves (sovint en puré, com li agradava a Hèrcules, segons Aristòfanes) i salsa de peix.
Eren molt cares si es venien fresques i es consumien poc, per això s’utilitza ressecades.
POSTRES (FRUÏTES)
A Grècia es consumien fruïtes de base com a postres, es menjaven figues, ametlles, avellanes, nous, i magranes.
Si mesclaves figues fresques o resseques, i li poses llet quallada o pa. Segons Plató era un “aliment d’atletes per excel·lència.
DOLÇOS
Es feien galetes, la hemiarton , la mitja lluna que es feien en honor a Artemisa, deessa de la lluna, i també el Plakon, una galeta de farina de civada, amb formatge blanc i mel, també es feien països amb imaginació per a festes.
VI
Era l’aliment estrella per als grecs, s’utilitzava per a la segona part dels banquets, després de menjar i per a conservar o mantenir una conservació.

Llenties amb Castanyes


Ingredients:
Bicarbonat sòdic
Castanyes  pelades
Llenties
Pebre
Comí
Coriandre
Menta
Api
Poliol
Vinagre
Mel
Oli
Procès
Coure amb aigua i una mica de bicarbonat sòdic unes castanyes pelades. En un morter picar pebre, comí, coriandre, menta, api i poliol, picar bé i xopar amb vinagre, mel i garum. Abocar sobre les castanyes cuites. Afegir oli i posar a bullir. Quan estigui tot ben cuit picar en el morter i amanir amb aquesta salsa les llenties ja cuites. Servir i amanir amb oli verd.

martes, 5 de marzo de 2013

LLibres

AVENTURA DELS ROMANS A HISPANIA:

LA AVENTURA DE LOS ROMANOS EN HISPANIA - Juan Antonio Cebrián


Any 218 aC, dues legions romanes sota el comandament de Cneo Escipió desembarquen per sorpresa a la península Ibèrica. Tenen com a objectiu tallar les vies de subministrament dels cartaginesos, una estratègia més en el transcurs de la segona guerra púnica, que va enfrontar a Roma ia Cartago pel control de la Mediterrània occidental. Serà el primer moviment en un llarguíssim procés que culminarà amb la invasió i la colonització d'Hispania, un dels territoris més cobejats per Roma, i un dels últims a sotmetre totalment al seu poder.
Van ser necessaris dos llarguíssims segles de lluita sense quarter per doblegar l'ànim bel · licós i indestructible d'ibers, celtibers, lusitans, càntabres ... En aquest temps, la potència llatina utilitzar el sòl hispà com escenari de les seves guerres civils i com a font inesgotable de recursos naturals i humans per a l'Imperi. A causa d'això, la península va ser completament romanitzada i l'empremta llatina acabaria per definir el caràcter dels habitants d'aquestes terres.
 Datos:
Autor: Juan Antonio Cebrián
Pagines: 272
LLengua: Espanyol
GASTRONOMIA

Receptes culinàrias de l'antiguitat clàssica:

Salsa Garos


Ingredients:

· Aigua y sal
· Salmueran de peix
· ramet d'orenga fresc
· llimona,
· vermells d’ou cuits
· tàperes i espècies ( comí , gingebre, coriandre, etc)

Preparació:
 

 
1- Preparar una salmorra amb aigua i sal. Proporció 140 g de sal per litre d'aigua.
 
2- Posar en una olla: 3 litres de salmorra, 1 kg de peix i un ramet d'orenga fresc. 


3- Portar a ebullició i coure a foc molt lent fins que el peix comenci a desfer.

4- Filtrar dues o tres vegades utilitzant una gasa, fins que estigui totalment net. [Tingueu en compte que durant l'ebullició disminueix el volum i la sal, de manera que el volum un cop filtrat hauria de ser de 2 el una mica més] 

5- Aquest pas no és necessari: A la recepta de la Geopónica se li afegeix defritum (most bullit fins a reduir a la meitat o un terç del seu volum), de manera que, si es vol, es pot afegir vi Marsala



GASTRONOMIA

Receptes culinàries de l'antiguitat clàssica:

Pomes asades amb fruits secs


Ingredients: 

· 4 pomes reineta
· 4 cullerades de avellanes picades
· 4 cullerades de azúcar
· 2 cullerades de iogur natural
· 2 cullerades de pases de Corinto
· 8 gerds
· Nata a mig montar
· suc de taronja
· Aigua
· Groselle 
Preparació:

· Preescalfa el forn a 180 º durant deu minuts, 
· Posa a macerar les panses al Porto calent, 
· Part les avellanes i les nous a trossets (es pot picar al morter),   
· Talla la part superior de les manzas i treu-ne el cor, amb un estri especial per això, o amb un ganivet, amb compte de no arribar fins al final de la poma, 
· Barreja la llet condensada amb les nous, les avellanes, les panses i el Porto i omple les pomes,
· Col · loca en una font i cou al forn durant 40 minuts. '
     Serveix tèbies.
 
CURIOSITATS: 

És ric en fibra, millora el sistema immunològic, i aporta energia, entre d'altres. Tant les pomes com els fruits secs, prevenen l'aparició de malalties cardiovasculars, i ajuden a reduir el colesterol "dolent" ia augmentar el colesterol "bo".

domingo, 3 de marzo de 2013

Ingredients:
3 albergínies grans1 ceba gran400 gr de carn picada barreja de vedella i porc1 patata1/2 got de salsa de tomàquet casolana100 gr de formatge ratllatOrengaSalviaSalPebrePer a la beixamel:1 cda de mantega1 cda de farina500 ml. de lletNou moscadaPreparació:Per començar tallarem a rodanxes d'1 cm més o menys les albergínies i les posarem a suar perquè deixin anar el líquid amarg que contenen. Per això les salem bé per ambdós costats i les posem en un bol o escorredor. Les deixem 20 o 30 minuts.Mentre, piquem la ceba i la pochamos a foc lent en una paella amb oli d'oliva i una mica de sal.Quan hagi passat el temps rentem les rodanxes d'albergínia sota l'aixeta i les secamos.Seguidamente les rostim (a la recepta original van fregides però agafen l'oli com una esponja), es poden fer a la planxa, però jo prefereixo el microones.Les poso en una olla per microones amb una goteta d'oli i les fico a màxima potència durant 8 minuts amb la tapa posada i la vàlvula oberta. Podeu canviar l'olla per microones per un tupper amb la tapa del micro posada per sobreMentre es fan les albergínies salpebrem la carn picada i la hi afegim a la ceba que teníem a la paella.Deixem que la carn es faci a foc mitjà i aprofitem per preparar la beixamel. Per això posem la cullerada de mantega en una cassola o paella i quan s'hagi fos afegim la farina i la sofregim perquè no sàpiga a cru. Anem afegint la llet a pocs i remenant sense parar i anirà espessint, afegim també la nou moscada mòlta. Segons el temps que la tinguem al foc la beixamel quedarà més o menys espessa. Per aquesta recepta és millor deixar una mica líquida doncs quan la traiem del foc sempre espessa alguna cosa i després anirà al hornoEn el temps que fem la beixamel tindrem llista la carne.Añadimos a la paella una mica de beixamel i de salsa de tomate.Mezclamos tot bé i deixem donar un bull perquè es barregin els sabors i espesseixi una poco.Seguidamente pelem la patata i la tallem a làmines fines que posarem per tota la base de la font on farem la moussaka.Le posem una mica de tomàquet fregit per sobre. El següent una capa d'albergínies rostides ... Entre capa i capa empolvorem amb orenga i salviaDespués anirà la farsa de carn .. Una altra capa de berenjenasOtra de carneMás albergínies ... així fins terminar.Napamos amb unes gotetes de tomàquet i beixamel ... Un bon grapat de formatge ratllat per sobre ...I al forn preescalfat a 200 º C durant 20-30 minuts.