Gala Placida

FITXA TECNICA

- Foto:

-  Lloc i data de naixement: 

 entre 388 y 392 Roma,, 27 de novembre de 450

- Camp en el que va destacar:  

emperatriz consorte de Constanció III

-Biografia:

Aelia Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la. Era, per tant, germanastra dels emperadors Honori Arcadi. Fou coneguda com a Placídia o Gal·la Placídia (o Gala Placídia) i també com a Gal·la Plàcida (Gala Plàcida).

Gal·la va néixer vers l'any 389 (entre 388 i 393). En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l'emperador Constanci II i esposa de l'emperador Gracià. El 408 era a Roma i fou acusada de participar en la mort deSerena, vídua d'Estilicò, acusada de mantenir correspondència amb el visigot Alaric I, que assetjava la ciutat, per la qual cosa cal suposar que, si va tenir aquesta influència, el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.

Quan els visigots d'Alaric Isaquejaren Roma l'agost del 410: va ser presa com a hostatge, tot i que va ser tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat Ataülf. El patrici Constanci (després emperador  Constanci III) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del 414 es casà ell mateix amb Placídia, segons Jornades a Forum Liviiprop de Ravenna i segons Olimpiòdor de Tebes i Idaci a Narbona; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori, però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.

Amb Ataülf, Gal·la Placídia tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d'uns mesos i fou enterrat a Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la Basilica de  Sant Pere, a Roma. Després d'haver estat assassinat (415), a les darreres voluntats Ataülf encarregava al seu germà de retornar Placídia a Honori, però els conflictes interns entre els visigots van impedir-ho, i no fou fins després del regnat breu de Sigeric que el següent rei Walia la va retornar (416) a canvi de 600.000 mesures de blat; Honori la va casar l'1 de gener del 417,contra la seva voluntat, amb Constanci, amb qui tingué una filla (Justa çgratia Honòria) i un fill (el futur Valentià III, nascut el 419).

Honori va declarar august Constanci (III) (420), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de "Nobilissimus", equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el 421, només mig any després de ser proclamat august. Primer hi va haver una molt bona relació entre Honori i Placídia, però després va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascun van provocar tumults a Ravenna, on els soldats gots afavorien la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivència amb els visigots.

Finalment, Placídia i el seu fill van haver de fugir (423) cap a Constantinoble, on regnava Teodosi II. Els fets de la mort d'Honori i la usurpació de Joan van fer decidir Teodosi a ajudar Placídia, a qui va autoritzar a reassumir el títol d'augusta i, a Valentinià, el de nobilissimus, i foren enviats a Itàlia (424) amb un fort exèrcit dirigit per Ardaburi, Àspar i Candidià. Joan fou capturat i executat i Valentinià fou declarat august (octubre del 425), quedant el govern d'occident en mans de la seva mare, ja que ell era molt jove.