Alexandre el Gran i Hipatia

ALEXANDRE EL GRAN


Lloc i data de naixement:
Pella, Macedònia, 356 a. C.
Camp en el que va destacar:
Rei i guerrer de Macedònia des de 336 a. C. fins a la seva mort.
Biografia:

Alexandre el Gran, Rei de Macedònia. Va succeir al seu pare, Felip II. Aquest li havia preparat per regnar, proporcionant-li una experiència militar i encomanant a Aristòtil la seva formació intel·lectual.

Alexandre el Gran, de seguida, en el 334, va llançar al seu exèrcit contra el poderós i extens Imperi Persa.

Amb un exèrcit petit, Alexandre el Gran es va imposar invariablement sobre els seus enemics.

Alexandre va recórrer victoriós l'Àsia Menor, Síria, Fenícia, Egipte i Mesopotàmia, fins a prendre les capitals perses de Susa i Persépolis.

La mort d'Alexandre als 33 anys li va impedir consolidar l'imperi que havia creat i rellançar les seves conquestes. L'imperi no va sobreviure a la mort del seu creador. Es van desencadenar lluites successòries en què van morir les esposes i fills d'Alexandre, fins que l'imperi va quedar repartit entre els seus generals: Seleuco, Ptolomeo, Antígono, Lisímac i Cassandre. Els Estats resultants van ser els anomenats regnes hel·lenístics, que van mantenir durant els segles següents l'ideal d'Alexandre de traslladar la cultura grega a l'Orient, alhora que insensiblement deixaven penetrar les cultures orientals a la Mediterrània.

HIPATIA

Lloc i data de naixement:

Alexandria, 370

Camp en el que va destacar:

Matemàtica i filòsofa grega.

Biografia:

Era filla del matemàtic Teó, professor del Museu d'Alexandria, el qual, fundat per Ptolomeu, era en l'època una autèntica universitat a la qual assistien alumnes ansiosos d'instruir en les ciències i la filosofia.

Hipatia va treballar al costat del seu pare en la preparació de textos per als alumnes (entre d'altres el dels Elements d'Euclides, que va reeditar críticament) i va escriure comentaris sobre l'Aritmètica de Diofant, el Almagest de Ptolemeu i les Còniques d'Apol · loni. Es va interessar més pels mecanismes pràctics que s'usava per al treball en astronomia, elaborant taules dels moviments dels cossos celestes, encara que es va consagrar principalment a l'estudi ia l'ensenyament de les matemàtiques.

És una de les primeres dones matemàtiques sobre la qual trobem fonts fiables.

Acusada per Cirilo que la seva influència en l'ànim del governador d'aquella ciutat havia motivat les persecucions contra els cristians, va ser assassinada en un motí popular, i els seus obres van morir juntament amb tota la Biblioteca d'Alexandria.