Aspasia de Milet

Va néixer entorn de l'any 470 aC, a la ciutat grega de Milet, situada a la península d'Anatòlia, a l'actual Turquia. El seu nom significa "la bella benvinguda".

Des de jove, llegia les obres dels poetes i filòsofs, especialment Pitàgores, de qui va aprendre, que el cosmos és nombre i harmonia. Ja en la seva adolescència destacava per la seva bellesa física, tenia els cabells rossos i una veu melodiosa i molt expressiva i per la seva gran intel·ligència.

Al voltant de l'any 450, és a dir, amb vint anys, Aspasia va partir cap a Atenes. Aprofitant la seva gran intel·ligència i cultura va fundar una escola de filosofia i declamació per a joves. D'aquesta manera i en poc temps va adquirir un gran prestigi i fama a la ciutat.

Davant la fama que anava adquirint Aspasia, el mateix Pèricles va decidir acudir a la seva acadèmia per sentir-la. Quan Pèricles la va conèixer es va enamorar perdudament. Pèricles tenia quaranta-cinc anys, vint anys més que Aspasia. Es van fer amants i ràpidament ella va quedar embarassada. Aspasia i Pèricles van tenir un fill, Pèricles el Jove, que més tard es convertiria en general a l'acadèmia militar atenesa, que va ser executat després de la batalla d'Arginusas. 

Alexandre el Gran i Hipatia

ALEXANDRE EL GRAN


Lloc i data de naixement:
Pella, Macedònia, 356 a. C.
Camp en el que va destacar:
Rei i guerrer de Macedònia des de 336 a. C. fins a la seva mort.
Biografia:

Alexandre el Gran, Rei de Macedònia. Va succeir al seu pare, Felip II. Aquest li havia preparat per regnar, proporcionant-li una experiència militar i encomanant a Aristòtil la seva formació intel·lectual.

Alexandre el Gran, de seguida, en el 334, va llançar al seu exèrcit contra el poderós i extens Imperi Persa.

Amb un exèrcit petit, Alexandre el Gran es va imposar invariablement sobre els seus enemics.

Alexandre va recórrer victoriós l'Àsia Menor, Síria, Fenícia, Egipte i Mesopotàmia, fins a prendre les capitals perses de Susa i Persépolis.

La mort d'Alexandre als 33 anys li va impedir consolidar l'imperi que havia creat i rellançar les seves conquestes. L'imperi no va sobreviure a la mort del seu creador. Es van desencadenar lluites successòries en què van morir les esposes i fills d'Alexandre, fins que l'imperi va quedar repartit entre els seus generals: Seleuco, Ptolomeo, Antígono, Lisímac i Cassandre. Els Estats resultants van ser els anomenats regnes hel·lenístics, que van mantenir durant els segles següents l'ideal d'Alexandre de traslladar la cultura grega a l'Orient, alhora que insensiblement deixaven penetrar les cultures orientals a la Mediterrània.

HIPATIA

Lloc i data de naixement:

Alexandria, 370

Camp en el que va destacar:

Matemàtica i filòsofa grega.

Biografia:

Era filla del matemàtic Teó, professor del Museu d'Alexandria, el qual, fundat per Ptolomeu, era en l'època una autèntica universitat a la qual assistien alumnes ansiosos d'instruir en les ciències i la filosofia.

Hipatia va treballar al costat del seu pare en la preparació de textos per als alumnes (entre d'altres el dels Elements d'Euclides, que va reeditar críticament) i va escriure comentaris sobre l'Aritmètica de Diofant, el Almagest de Ptolemeu i les Còniques d'Apol · loni. Es va interessar més pels mecanismes pràctics que s'usava per al treball en astronomia, elaborant taules dels moviments dels cossos celestes, encara que es va consagrar principalment a l'estudi ia l'ensenyament de les matemàtiques.

És una de les primeres dones matemàtiques sobre la qual trobem fonts fiables.

Acusada per Cirilo que la seva influència en l'ànim del governador d'aquella ciutat havia motivat les persecucions contra els cristians, va ser assassinada en un motí popular, i els seus obres van morir juntament amb tota la Biblioteca d'Alexandria.

Personatges famosos de l'antiguitat clàssica

Gripina I:

Lloc i data de naixement: Va néixer al l'any 12 aC.

Camp en que va destacar: va destacar per les seves qualitats morals i físiques. Més coneguda com Agripina la major, va ser una noble romana. Filla d'Agripa i Júlia, Agripina va ser néta d'August. Va ser un personatge summament influent i se la va considerar, en la seva època, un exemple de les «virtuts romanes».

Biografia: Es va casar amb el general Germànic i van ser pares de nou fills. Els més coneguts van ser Neró Cèsar, Druso César, l'emperador Calígula, Agripina la menor, Drusilla i Julia Livia.
Agripina portant les cendres de Germànic, per Benjamin West.

Va acompanyar al seu marit en les campanyes de Germania i Síria, en companyia dels seus fills. Quan aquest va morir en estranyes circumstàncies, ella va buscar auxili a la figura de l'oncle del seu marit: Tiberi. Però, el successor d'August no va fer molt per ajusticiar la mort del seu nebot i no va participar ni va estimular a les cerimònies de dol per la mort d'un tan estimat i popular personatge. Per tot això, Agripina va començar a sospitar que Tiberi podia estar involucrat en la mort, doncs Germànic començava a ser massa popular i podria significar una amenaça per a l'estabilitat del seu govern.

Molt impetuosa, no va poder ocultar les seves maquinacions i va tractar de trobar simpatitzants entre els amics del seu difunt marit. Sentint-se recolzada pel poble, va acusar obertament a Tiberio de la mort del seu espòs. D'altra banda, en ser part de la família imperial, va intentar persistentment col · locar als seus fills en els primers llocs de la successió al tron de l'imperi romà, cosa a la qual Tiberi i el seu favorit Sejano s'oposaven.

Va ser acusada de conspirar en contra de Tiberi i en la confusió que es va produir durant el seu arrest va perdre un ull. Igual que la seva mare, va ser exiliada a l'illa de Pandataria amb els seus fills (a excepció de Calígula). Va romandre allí tres anys, deixant morir de fam al 33 d. C.

Gala Placida

FITXA TECNICA

- Foto:

-  Lloc i data de naixement: 

 entre 388 y 392 Roma,, 27 de novembre de 450

- Camp en el que va destacar:  

emperatriz consorte de Constanció III

-Biografia:

Aelia Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la. Era, per tant, germanastra dels emperadors Honori Arcadi. Fou coneguda com a Placídia o Gal·la Placídia (o Gala Placídia) i també com a Gal·la Plàcida (Gala Plàcida).

Gal·la va néixer vers l'any 389 (entre 388 i 393). En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l'emperador Constanci II i esposa de l'emperador Gracià. El 408 era a Roma i fou acusada de participar en la mort deSerena, vídua d'Estilicò, acusada de mantenir correspondència amb el visigot Alaric I, que assetjava la ciutat, per la qual cosa cal suposar que, si va tenir aquesta influència, el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.

Quan els visigots d'Alaric Isaquejaren Roma l'agost del 410: va ser presa com a hostatge, tot i que va ser tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat Ataülf. El patrici Constanci (després emperador  Constanci III) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del 414 es casà ell mateix amb Placídia, segons Jornades a Forum Liviiprop de Ravenna i segons Olimpiòdor de Tebes i Idaci a Narbona; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori, però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.

Amb Ataülf, Gal·la Placídia tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d'uns mesos i fou enterrat a Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la Basilica de  Sant Pere, a Roma. Després d'haver estat assassinat (415), a les darreres voluntats Ataülf encarregava al seu germà de retornar Placídia a Honori, però els conflictes interns entre els visigots van impedir-ho, i no fou fins després del regnat breu de Sigeric que el següent rei Walia la va retornar (416) a canvi de 600.000 mesures de blat; Honori la va casar l'1 de gener del 417,contra la seva voluntat, amb Constanci, amb qui tingué una filla (Justa çgratia Honòria) i un fill (el futur Valentià III, nascut el 419).

Honori va declarar august Constanci (III) (420), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de "Nobilissimus", equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el 421, només mig any després de ser proclamat august. Primer hi va haver una molt bona relació entre Honori i Placídia, però després va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascun van provocar tumults a Ravenna, on els soldats gots afavorien la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivència amb els visigots.

Finalment, Placídia i el seu fill van haver de fugir (423) cap a Constantinoble, on regnava Teodosi II. Els fets de la mort d'Honori i la usurpació de Joan van fer decidir Teodosi a ajudar Placídia, a qui va autoritzar a reassumir el títol d'augusta i, a Valentinià, el de nobilissimus, i foren enviats a Itàlia (424) amb un fort exèrcit dirigit per Ardaburi, Àspar i Candidià. Joan fou capturat i executat i Valentinià fou declarat august (octubre del 425), quedant el govern d'occident en mans de la seva mare, ja que ell era molt jove.

OCTAVI AUGUST

Octavi August o més bé conegut amb el nom de Cèsar August, va ser el primer emperador de l’imperi Romà. Va governar entre l’any 27 aC i l’any 14 dC, i així es va convertir el l’emperador romà amb el regnat més llarg de la historia. 
La biografia d'August gira, bàsicament, al voltant de dues personalitats antitètiques però perfectes: d'una banda, la d'un jove ambiciós, de vegades un polític ferotge, que en la lluita pel major poder no coneix ni lleis ni escrúpols, de l'altra, la d'un emperador que, una vegada es troba en possessió d'aquest poder, l'usa assenyadament i que, amb el Principat, imposa un nou i durador sistema, després de 100 anys de conflictes civils, el qual enterra definitivament la República Romana.

PRIMERS ANYS:
La seva família paterna, era de la ciutat de Veletri, prop de Roma, on va néixer August el 23 de setembre de l’any 63 a.C. Quan va néixer li van posar el nom de Gai Octavi Turi, i a causa de l’abundant població de Roma van haver de portar-lo al poble del seu pare, on va ser criat. La seva família paterna va tenir molta importància en quant a càrrecs polítics, ja que el seu besavi va estar a sota les ordres del cap de la Segona Guerra Púnica, el seu avi va tenir lloc en varis llocs polítics regionals i el seu pare va ser pretor i governador de Macedònia; a més, la seva mare era neboda de Juli Cèsar.

PLATÓ

Plató (21 de maig de 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major. El seu treball més important va ser La República (en grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.

En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis oAtlàntida. En el Timeu esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.

Naixement i context familiar

No es coneixen exactament el lloc i la data de naixement de Plató, però se sap amb seguretat que pertanyia a una família aristocràticai influent. Basant-se en fonts antigues, la majoria dels estudiosos moderns creuen que va néixer a Atenes o a Egina [b] entre 429 i 423 abans de l'Era comuna. Segons una tradició qüestionada, transmesa per Diògenes Laerci, el pare de Plató, Aristó, descendia deCodros, rei d'Atenes, i per tant també de Melant, rei de Messènia. La família de la mare de Plató, Periccíone, es vantava d'una relació amb Soló, el famós legislador i poeta líric atenenc. Periccíone era germana de Càrmides i neboda de Críties, dues figures prominents dels Trenta Tirans, el breu règim oligàrquic que va seguir a la caiguda d'Atenes al final de la Guerra del Peloponès (404-403 aC). A més de Plató, Aristó i Periccíone van tenir dos fills més, Adimant i Glaucó, i una filla, Potone, mare d'Espeusip (el nebot i successor de Plató al capdavant de la seva Acadèmia). Segons La República, Adimant i Glaucó eren més grans que Plató, però Xenofont, en els seus Records de Sòcrates, presenta Glaucó com a més petit que Plató.

CURIOSITATS

El hombre según Platón

Tras oír que Platón definía al hombre como “Un animal de dos patas sin plumas”, el filósofo Diógenes le envió a su academia un gallo desplumado comentando:

-  Aquí está el hombre de Platón.

Platón tuvo que añadir a su definición: “…con uñas anchas y planas”

Juli Cesar

Gai Juli Cèsar, més conegut com a Juli Cèsar va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Gai Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera políticaCèsar va néixer a Roma el 12/13 de juliol de l'any 100 aC no obstant això, la seva data de naixement no ha estat establerta amb claredat i possiblement va ser en algun punt entre els anys 102 i 101 aC. Va pertànyer a una gens patricia -la Júlia- que, segons la llegenda, es remuntava fins Ascansi, fill del príncep trioà Enees i nét de la deessa Venus. Va ser el propi Cèsar qui va establir la relació entre la seva família i Ascani durant el discurs que va pronunciar en el funeral de la seva tia Julia, dona de Gai MAri Amb els anys, en l'apogeu del seu poder, Cèsar iniciaria a Roma la construcció d'un temple dedicat a la seva suposada avantpassada, Venus Genetrix. El patronímic Cèsar sembla que pot provenir de la paraula llatina caesaries, que significa "cabellera o barba". Contràriament al sostingut per alguns autors, la paraula cesària no té res a veure amb Cèsar, ni aquest va néixer per mitjà d'aquesta cirugía
César, va ser un polític poc influent que va arribar a la pretura. El seu ascens a través del cursus honorum es va veure 

Fitxa Tècnica 

- Foto:

-  Lloc i data de naixement: (juliol de 100 aC- 15 de  març de 44 aC, Roma)

- Camp en el que va destacar:  

va ser un líder polític i militar de l'eratardorepublicana.

-Biografia:

-Curiositats: L'assassinat de Juli Cesar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom deliberatores (alliberadors).