Gala Placida

FITXA TECNICA

- Foto:

-  Lloc i data de naixement: 

 entre 388 y 392 Roma,, 27 de novembre de 450

- Camp en el que va destacar:  

emperatriz consorte de Constanció III

-Biografia:

Aelia Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la. Era, per tant, germanastra dels emperadors Honori Arcadi. Fou coneguda com a Placídia o Gal·la Placídia (o Gala Placídia) i també com a Gal·la Plàcida (Gala Plàcida).

Gal·la va néixer vers l'any 389 (entre 388 i 393). En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l'emperador Constanci II i esposa de l'emperador Gracià. El 408 era a Roma i fou acusada de participar en la mort deSerena, vídua d'Estilicò, acusada de mantenir correspondència amb el visigot Alaric I, que assetjava la ciutat, per la qual cosa cal suposar que, si va tenir aquesta influència, el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.

Quan els visigots d'Alaric Isaquejaren Roma l'agost del 410: va ser presa com a hostatge, tot i que va ser tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat Ataülf. El patrici Constanci (després emperador  Constanci III) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del 414 es casà ell mateix amb Placídia, segons Jornades a Forum Liviiprop de Ravenna i segons Olimpiòdor de Tebes i Idaci a Narbona; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori, però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.

Amb Ataülf, Gal·la Placídia tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d'uns mesos i fou enterrat a Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la Basilica de  Sant Pere, a Roma. Després d'haver estat assassinat (415), a les darreres voluntats Ataülf encarregava al seu germà de retornar Placídia a Honori, però els conflictes interns entre els visigots van impedir-ho, i no fou fins després del regnat breu de Sigeric que el següent rei Walia la va retornar (416) a canvi de 600.000 mesures de blat; Honori la va casar l'1 de gener del 417,contra la seva voluntat, amb Constanci, amb qui tingué una filla (Justa çgratia Honòria) i un fill (el futur Valentià III, nascut el 419).

Honori va declarar august Constanci (III) (420), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de "Nobilissimus", equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el 421, només mig any després de ser proclamat august. Primer hi va haver una molt bona relació entre Honori i Placídia, però després va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascun van provocar tumults a Ravenna, on els soldats gots afavorien la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivència amb els visigots.

Finalment, Placídia i el seu fill van haver de fugir (423) cap a Constantinoble, on regnava Teodosi II. Els fets de la mort d'Honori i la usurpació de Joan van fer decidir Teodosi a ajudar Placídia, a qui va autoritzar a reassumir el títol d'augusta i, a Valentinià, el de nobilissimus, i foren enviats a Itàlia (424) amb un fort exèrcit dirigit per Ardaburi, Àspar i Candidià. Joan fou capturat i executat i Valentinià fou declarat august (octubre del 425), quedant el govern d'occident en mans de la seva mare, ja que ell era molt jove.

OCTAVI AUGUST

Octavi August o més bé conegut amb el nom de Cèsar August, va ser el primer emperador de l’imperi Romà. Va governar entre l’any 27 aC i l’any 14 dC, i així es va convertir el l’emperador romà amb el regnat més llarg de la historia. 
La biografia d'August gira, bàsicament, al voltant de dues personalitats antitètiques però perfectes: d'una banda, la d'un jove ambiciós, de vegades un polític ferotge, que en la lluita pel major poder no coneix ni lleis ni escrúpols, de l'altra, la d'un emperador que, una vegada es troba en possessió d'aquest poder, l'usa assenyadament i que, amb el Principat, imposa un nou i durador sistema, després de 100 anys de conflictes civils, el qual enterra definitivament la República Romana.

PRIMERS ANYS:
La seva família paterna, era de la ciutat de Veletri, prop de Roma, on va néixer August el 23 de setembre de l’any 63 a.C. Quan va néixer li van posar el nom de Gai Octavi Turi, i a causa de l’abundant població de Roma van haver de portar-lo al poble del seu pare, on va ser criat. La seva família paterna va tenir molta importància en quant a càrrecs polítics, ja que el seu besavi va estar a sota les ordres del cap de la Segona Guerra Púnica, el seu avi va tenir lloc en varis llocs polítics regionals i el seu pare va ser pretor i governador de Macedònia; a més, la seva mare era neboda de Juli Cèsar.

PLATÓ

Plató (21 de maig de 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major. El seu treball més important va ser La República (en grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.

En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis oAtlàntida. En el Timeu esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.

Naixement i context familiar

No es coneixen exactament el lloc i la data de naixement de Plató, però se sap amb seguretat que pertanyia a una família aristocràticai influent. Basant-se en fonts antigues, la majoria dels estudiosos moderns creuen que va néixer a Atenes o a Egina [b] entre 429 i 423 abans de l'Era comuna. Segons una tradició qüestionada, transmesa per Diògenes Laerci, el pare de Plató, Aristó, descendia deCodros, rei d'Atenes, i per tant també de Melant, rei de Messènia. La família de la mare de Plató, Periccíone, es vantava d'una relació amb Soló, el famós legislador i poeta líric atenenc. Periccíone era germana de Càrmides i neboda de Críties, dues figures prominents dels Trenta Tirans, el breu règim oligàrquic que va seguir a la caiguda d'Atenes al final de la Guerra del Peloponès (404-403 aC). A més de Plató, Aristó i Periccíone van tenir dos fills més, Adimant i Glaucó, i una filla, Potone, mare d'Espeusip (el nebot i successor de Plató al capdavant de la seva Acadèmia). Segons La República, Adimant i Glaucó eren més grans que Plató, però Xenofont, en els seus Records de Sòcrates, presenta Glaucó com a més petit que Plató.

CURIOSITATS

El hombre según Platón

Tras oír que Platón definía al hombre como “Un animal de dos patas sin plumas”, el filósofo Diógenes le envió a su academia un gallo desplumado comentando:

-  Aquí está el hombre de Platón.

Platón tuvo que añadir a su definición: “…con uñas anchas y planas”

Juli Cesar

Gai Juli Cèsar, més conegut com a Juli Cèsar va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Gai Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera políticaCèsar va néixer a Roma el 12/13 de juliol de l'any 100 aC no obstant això, la seva data de naixement no ha estat establerta amb claredat i possiblement va ser en algun punt entre els anys 102 i 101 aC. Va pertànyer a una gens patricia -la Júlia- que, segons la llegenda, es remuntava fins Ascansi, fill del príncep trioà Enees i nét de la deessa Venus. Va ser el propi Cèsar qui va establir la relació entre la seva família i Ascani durant el discurs que va pronunciar en el funeral de la seva tia Julia, dona de Gai MAri Amb els anys, en l'apogeu del seu poder, Cèsar iniciaria a Roma la construcció d'un temple dedicat a la seva suposada avantpassada, Venus Genetrix. El patronímic Cèsar sembla que pot provenir de la paraula llatina caesaries, que significa "cabellera o barba". Contràriament al sostingut per alguns autors, la paraula cesària no té res a veure amb Cèsar, ni aquest va néixer per mitjà d'aquesta cirugía
César, va ser un polític poc influent que va arribar a la pretura. El seu ascens a través del cursus honorum es va veure 

Fitxa Tècnica 

- Foto:

-  Lloc i data de naixement: (juliol de 100 aC- 15 de  març de 44 aC, Roma)

- Camp en el que va destacar:  

va ser un líder polític i militar de l'eratardorepublicana.

-Biografia:

-Curiositats: L'assassinat de Juli Cesar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom deliberatores (alliberadors).

NERÓ

Nom popular	Neró
Nom de naixement	LVCIVS DOMINITVS AHENOBARBVS
Nom imperial	NERO CLAVDIVS CAESAR AVGVSTVS GERMANICVS
Començament del regnat	13 d'octubre de l'any 54
Fi del regnat	9 de juny de l'any 68 Procònsol des de l'any 51
Predecessor	Claudi
Successor	Galba

Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, va néixer el 15 de desembre de 37 i va morir a Roma el 9 de juny de 68, nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Era fill de Gneu Domici Aenobarb i d'Agripina Menor, filla de Germànic Cèsar i germana de Calígula. Fou adoptat per Claudi el 50, després de casar-se amb la seva mare. Llavors tenia 16 anys i el jove es va casar amb Clàudia, filla de Claudi i de Valèria Messal·lina.

Caiguda del poder:

El 68 a Roma es passava una època de fam i les exaccions de l'emperador per obtenir diners van acabar de decidir el seu enderrocament. Va córrer el rumor de què Neró havia fugit cap a Egipte, i el prefecte del pretori Tigel·lí va convèncer als pretorians per proclamar a Galba. Aquest estava força desmoralitzat després de la mort de Vindex, quan es va assabentar que havia estat proclamat emperador a Roma i estava sent reconegut per les províncies

Neró va fugir de palau a la nit amb alguns lliberts i es va refugiar a una casa del llibert Faó a pocs quilòmetres de Roma. El seu amagatall fou descobert i un centurió amb soldats va anar allí per agafar-lo. Neró no es va deixar agafar viu i després de moltes vacil·lacions i amb l'ajut del seu secretari Epafrodit, es va suïcidar clavant-se una daga al moment en què va sentir els cavalls dels soldats. El centurió encara va provar d'aturar l'hemorràgia però Neró va morir al cap d'un minut. Tenia 31 anys quan va morir i havia governat tretze anys i vuit mesos. 

Fídies

Còpia romana del segle I o II,
 de l'Atena del Partenó,
 atribuida a Fídias

Fídies (Pheidias transcrit per alguns autors com a Fídias - Phidias-, derivat del grecPheidías Φειδίας), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps. Dissenyà les gegantesques estàtues de la deessa Atena al Partenód'Atenes i la colossal Estàtua de Zeus a Olímpia, el segle V aC. Sembla que part de les seves obres van ser executades en temps de Pèricles, que va exercir el govern en solitari després de l'any 447 aC

Biografia

Va créixer i va estudiar i treballar a Atenes. Es tenen informacions diverses del seu aprenentatge. Tant Hègies d'Atenes com Agelades d'Argos o el pintor Polignot deTasos podrien haver estat els seus mestres. A favor d'Agelades es pot dir que l'estil de les nombroses escoles dòriques es pot veure en algunes de les seves obres. Va estudiar amb Miró i Policlet deixebles d'Agelades. Probablement a la seva família hi havia altres artistes, com el seu nebot, el pintor Panè; ell mateix fou pintor abans de passar a l'escultura; va treballar també per diverses ciutats gregues.

Hipotètic aspecte de l'estàtua olímpica de Zeus