Coliseu Romà

•       Nom de l’edifici: Coliseu Romà o Colosseu. El nom original del Colosseu provè del llatí i era Amphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi) per haver estat construït en el regnat dels emperadors de la dinastia Flàvia, després del regnat de l'emperador Neró. El nom amb què és conegut actualment, Colosseu, es va començar a divulgar a partir del segle VIII i es creu que és degut a una gran estàtua de l'emperador Neró que hi havia al costat de l'edifici, anomenada popularment el Colós (Colossus).
•       Any de construcció: Al segle I, es va començar el 70-72 i es va acabar el 80.
•       Ubicació: Vall de Colosseu, Romà
•       Arquitecte: Desconegut
•       Característiques: Es un enorme edifici ovalat de 189 metres de llargària, 156 d'amplada i 48 d'alçada, amb un perímetre el·líptic de 524 metres i d’estil Romà imperial. L'edifici es basa en una construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos que el conformen. S'hi pot apreciar la utilització de l'arquitectura típica dels romans, amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que també sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. El quart pis, presenta un àtic massís. Aquest nivell feia diverses funcions: augmentava la cabuda, proporcionava més obra a l'interior i millorava l'efecte visual. En aquest pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava un tendal immens. A l'interior, als intercolumnies del segon i tercer pis, hi havia estàtues; als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d'estuc. La graderia envolta l'arena i sota aquesta hi ha un subsòl per agilitzar l'espectacle. Les feres eren conduïdes a l'arena amb ascensor i també hi havia passadissos i escales i una estudiada distribució d'habitacions i cambres; a més, s'hi va instal·lar un sistema de conducció d'aigua per transformar l'arena en una gran piscina per a les naumàquies. La part superior del Colosseu era de fusta i va ser reconstruïda amb pedra cap a l'any 223.                                                                                   Les comunicacions entre cada pis es realitzaven a través d'escales i galeries concèntriques. L'emperador tenia una entrada principal a la part nord per a ell i la seva família, i les altres tres entrades axials eren per als cònsols.