Hipócrates

Hipòcrates de Kos Hippokrátēs (grec: Ἱπποκράτης)
Gravat de Peter Paul Rubens, 1638, cortesia de laNational Library of Medicine.[1]
Naixement	aprox. 460 aC Kos, Grècia
Defunció	aprox. 370 aC Larissa, Grècia
Ocupació	Metge

Hipòcrates de Kos o Hipòcrates de Cos fou un metge de l'Antiga Grècia del segle de Pèricles. És considerat una de les figures més destacades de la història de la medicina, i hom s'hi refereix com el "pare de la medicina"en reconeixement de les seves contribucions duradores a aquesta ciència en tant que fundador de l'escola que porta el seu nom. Aquesta escola intel·lectual revolucionà la medicina de l'antiga Grècia, establint-la com una disciplina separada d'altres camps amb els quals se l'havia associat tradicionalment (notablement la teúrgia i la filosofia), fent que esdevingués una veritable professió.

Pèricles

Fitxa tècnica :

Anys de servei 461-429 a. C.

Sobrenom El Olímpic

Lleialtat Ciutat d'Atenes

Naixement 495 a. C.

Atenes (Grècia)

Defunció 429 a. C. (-75 Anys).

Atenes (Grècia)

Resum: 

Pèricles (495 a. C. - 429 a. C.) (en gr. Περικλῆς, 'envoltat de glòria') va ser un important i influent polític i orador atenès en els moments de l'edat d'or de la ciutat (en concret, entre les Guerres Mèdiques i les del Peloponès). La seva mare es deia Agarista, i descendia de la família dels Alcmeónidas. Va ser el principal estrateg de Grècia. Gran dirigent, home honest i virtuós. Anomenat l'Olímpic, per la seva imponent veu i per les seves excepcionals dots d'orador.

Grup escultòric de Ròmul i Rem

Títol: Grup escultòric de Ròmul i Rem

Any de creació: La Lloba es va fer el segle V a.C. i els bessons es van fer entre els anys 1471

Situació: Museu del Capitulí roma

Mesures: 75cm altura i 114cm d’ample

Escultor: Vulcà ( Lloba ), Antonio Pollaiuolo ( bessons )

Material: Bronze

En la tradició explica que els germans Ròmul i Rem van ser els encarregats de fundar Roma. Al qual finalment el que la fundaria seria Ròmul. Es una llegenda de les més anomenades en la fundació de Roma.

Laocoon i els seus fills devorats

Títol: Laocoon i els seus fills devorats

Any de creació:  50 d.C.

Situació: Museus Vaticans

Mesures: 2,43 metres d’alçada

Escultors: Agesandro, Polidoro i Atenodoro

Material: Bronze

En la mitologia grega Laocoont era el sacerdot d'Apolo Timbreo a Troia, casat amb Antiopa i pare de dos fills.

El conjunt escultòric del Laocoont pertany a l'escola de Rodes. L'obra original era una foneria de bronze. L'actual és només una reconstrucció i aquesta tallada en una sola peça de marbre. L'escultura representa l'instant en què el sacerdot (Laocoont) i els seus dos fills són atacats per serps. Segons els crítics d'art el conjunt escultòric representa la impotència i el dolor sobrehumans. Quan l'escultura es va descobrir el 1506 li faltava el braç dret, per la qual cosa es va fer un nou braç en posició estesa. No obstant això, quan el 1957 es va descobrir el braç original, estava doblegat, precisament en la posició que Miguel Ángel havia proposat per a la reconstrucció.

AUGUST

L'August de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma. Es tracta d'una còpia de marbre de l'estàtua de bronze anterior. Avui dia s'exhibeix alBraccio Nuovo dels Museus Vaticans.

L'estàtua és una imatge idealitzada d'August que es basa en el Dorífor de Policlet del segle V aC. Recull la forma de contrapposto d'aquesta escultura, creant diagonals entre els membres tensos i els relaxats, un traç típic de l'escultura clàssica.

Es tracta d'una estàtua exempta, de 204 cm d'alt, tallada en marbre, i que encara conserva restes de daurat, porpra, blau i d'altres colors amb què va ser policromada.

Títol: August de Prima Porta

Autor: Desconegut

Cronologia: 20 a.C., còpia de l’any 14 d.C.

Tipologia: Escultura exempta

Materials: Original-Bronze, còpia-marbre

Mides: 2,04m (alt)

Estil: Romà imperial

Tema: Commemoratiu

Localització: Musei Vaticani

ERECTÈON

L'Erectèon és un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó. És un edifici molt singular per la topografia, per la necessitat de respectar vestigis de temples anteriors i per la substitució d'algunes columnes percariàtides.

En època romana el temple fou anomenat Erectèon, segons l'apel·latiu de Posidó.

Ben a la vora, entre l'edifici actual i el Partenó, s'aixecava el temple arcaic dedicat a Atena Poliàs, protectora de la ciutat, destruït durant la invasió persa el 480 aC.

Aquest temple fou substituït per un nou edifici, iniciat el 421 aC i acabat el 407 aC, demarbre pentèlic, obra dels arquitectes Mnèsicles o Filocles. La necessitat d'allotjar-hi els diversos cultes tradicionals, col·locats en un terreny amb un fort desnivell (més elevat al sud-est i uns 3 m més baix al nord-oest), en va determinar una planta insòlita.

Tipus	temple grec
Arquitecte	Mnèsicles o Filocles
Començament	421 aC
Acabament	406 aC
Localització	Acròpolis d'Atenes
Estil	grec clàssic
Materials utilitzats	marbre pentèlic

Arc de Titus

L' Arc de Titus és un arc de triomf, situat en el punt més elevat de la Via Sacra, just al sudoest del Fòrum a Roma. Va ser construït poc després de la mort de l'emperador Tit (nascut en l'any 41 dC i emperador entre els anys 79 i 81 dC).

L' Arc de Titus, segons la inscripció commemorativa de l'àtic, fou construït per l'emperador Domicià després del 81 d. C. en honor a Titus, germà seu i predecessor deïficat.

L'obra recorda la repressió de l'alçament jueu a Palestina i l'ocupació de Jerusalem sota el regnat den Titus i de son pare Vespasià (71 dC)

Any: 81 d.C

On es troba: Al costat del Fòrum Roma.

Funció: Conmemoració al emperador Tito.

Qui el va fer: Fou construït per l'emperador Domicià .

Aristòtil

Sens dubte, Aristòtil (384-332) va ser el fruit intel·lectual més granat de la civilització grega antiga, especialment idònia per a la filosofia, veritable “edat daurada” de la cultura humana. Esperit prufundíssim i investigador incansable, no va posseir en tan alt grau les condicions literàries i poètiques del seu mestre Platò, però en va saber continuar l’obra amb un rigor i una profunditat que van fer que la seva filosofia fos considerada durant segles com una cosa definitiva.


Fitxa tècnica

Naixement: 384 aC

Mort: 7 de març del 322 aC

Escola filosofica: Peripatètica i la tradició aristotèlica

Idees destacades: La mitja daurada, raò, lògica, biologia, passió

Influït per: Parmèdes d'Elea, Sòcrates, Platò, Eràclit d'Efes, 

                Demòcrit

Influí a: Alexandre el Gran, Al-Farabi, Avicena, Averroes, Albert Magne, Copèrnic, Galileo Galilei,

            Claudi Ptolomeu, Tomàs d'Aquino, filosofia de l'islam, filosofia del cristianisme,

            filosofia occidental i la ciència en general.
Curiositats: Preguntado en qué se diferencian los sabios de los ignorantes, respondió: "En lo que los        vivos de los muertos". 

CERÀMICA GREGA

Tècnica de Figures Vermelles

Títol: Heracles y Atena, Cara A d’una anàfora.

Pintor: Andócides

Any: 520 a. C.

La ceràmica de figures vermelles és un dels més importants estils figuratius de la ceràmica grega. Es va desenvolupar a Atenes cap a 530 a. C. i va ser utilitzat fins al segle III a. C. Va reemplaçar a l'estil previ predominant de la ceràmica de figures negres al cap d'unes dècades.

Les zones més importants de producció, a més de l'Àtica, van estar en la Magna Grècia (Itàlia). L'estil va ser adoptat en altres parts de Antiga Grècia. Etruria va arribar a ser un important centre de producció fora de l'àmbit grec.

APARICIÓ

Al voltant del 530 a. C., al taller del ceramista atenès Andócides, madurava la innovació tecnològica que anava a imposar l'estil de ceràmica de figures vermelles, en lloc del tradicional de figures negres. Andócides va reemplaçar les figures negres, excepte en el cas de les àmfores panatenaicas.Pioners d'aquesta ceramografía de figures vermelles en les últimes dècades del segle VI a. C. van ser Eufronios, Eutímides i Fincias, associats en l'art i en la vida, com es dedueix del viu intercanvi de rèpliques, com un diàleg entre col·legues, que s'aprecia en les nombroses llegendes dels seus gots. Com a les freqüents referències a joves aristòcrates suggereixen contactes amb l'ambient de la joventut daurada atenesa. El kílix és la forma clarament preferida en les etapes tardoarcaica i severa. Especialistes en la seva decoració són, entre molts altres, Oltos i Epictet, el Pintor de Panaitios i Onésimos, el Pintor de Brygos i Macron, més recents, i Dúrides, dotat d'una extraordinària longevitat artística.

MOSAIC D'ISSOS

Títol: Mosaic d ’Issos o mosaic d’Alexandre el Gran.
 

Any de Creació: 200 a. C

Situació de descoberta: Casa del Faune, a Pompeia

Descobriment

El mosaic va ser redescobert el 24 d'octubre de 1831, i el setembre de 1843 es va traslladar a Nàpols, on es conserva actualment en un mur (no sobre un sòl, com es va trobar) al Museu Arqueològic Nacional d'aquesta ciutat.

Casa del Faune, Pompeia

Situació actual: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Mida: 5,82×3,13 m

El mosaic representa una batalla en la qual Alexandre el Gran tractava de trobar a Darío per capturar-lo o assassinar-lo. Tant la batalla d'Issos del 333 a. C. com la batalla de Gaugamela del 331 a. C. compartien aquesta característica, encara que en la primera Alexandre es va acostar més al seu rival abans que aquest fugís.

Batalla d’issos

La batalla d'Issos fou l'enfrontament armat entre l‘exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran, contra l'Imperi Persa de Darios III de Pèrsia, l'any 333 a. C.